Quan ens van
plantejar realitzar i dur a terme aquest mini projecte, em vaig espantar i
molt. Primer perquè es resultava complicat buscar un problema que els nostres
nens sentissin com a seu, és a dir, que els fos interessant. A més, em
resultava força complicat saber si ho faria be, o ho podria dur a terme.
Després de la
primera sessió que vaig realitzar, en el qual es va desenvolupar el problema a
treballar, em vaig amoïnar, sobretot perquè vaig estar de baixa unes dues
setmanes, però quan vaig tornar a la feina i els nens i nenes em preguntaven
quan treballaríem el reciclatge, em va donar una empenta de força, donat que
ells mostraven les seves ganes d’aprendre, i a la vegada la confiança que els
oferia amb aquest projecte. Estava ben presentat.
La
temporalització del projecte, crec que ha estat l’adequada, una setmana (amb
una duració d’una hora diària). Les activitats han estat diverses, i que amb
els contacte amb les tecnologies, on es presentaven les activitats de forma
atractiva que permetien als nostres aprenents mantenir l’atenció, ha ajudat a
l’assoliment dels objectius que estaven establerts.
En poques
ocasions han demanat la meva ajuda per la busqueda de solucions, entre ells han
anat buscant-les. Però de totes maneres, queda clar que els he anat ajudant en
tot allò que han demanat, però sempre buscant ells primerament les solucions.
En els diversos jocs interactius, quan mostraven dubtes i em preguntaven, també
s’adonaven que en alguna ocasió jo també em podia tenir. A partir, d’aquí hem
buscat les solucions junts, i ells han pogut observar que el no tenir
coneixement d’algunes coses i volem la solució, ens ajuda a obtenir una
aprenentatge més enriquidor.
En les última
activitat, han demanat que jo realitzes la meva pròpia postal, la qual ha estat
dirigida a ells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario